Sopar a la font de les Closes.

Una de les meravelles de l'estiu són les nits llargues i el temps per fer i planejar moltes coses. Avui hem aprofitat per fer una sortida familiar amb els tiets, tot rememorant temps antics!

Aprofitant que les dues famílies estem de vacances, hem volgut anar a un lloc molt especial, la Font de les Rescloses. Tot i que el nom oficial és de les Closes (cosa que hem descobert avui), a casa sempre havia estat de les Rescloses. Recordo les excursions amb l'avi Martí a buscar aigua a la font, amb el cotxe carregat d'ampolles i de criatures. Travessar un petit torrent per una passarel·la i creuar les vies del tren, - tota una aventura per una criatura d'uns 4 anys! - per arribar a la font i jugar per allà a la fresca, fer el trago d'aigua i, en definitiva, divertir-nos!

I amb totes aquests records llunyans, ens n'hem anat cap a la font. Després de peripècies vàries per trobar el maleit camí, hem arribat a la font, per descobrir que ha estat desplaçada a causa de l'AVE. Aquell bonic indret, on s'hi estava tant bé, ara ha estat esborrat per les vies de l'Alta Velocitat, i la font relegada uns metres enllà, ara és un trist tub.

Però això no ens ha impedit fer el que volíem, un bonic sopar en família a la font de les Rescloses! Uns entrepans, refrescos i coca de postres i, evidentment, la bona companyia dels tiets i els cosins. I per acabar,  un bon partidet de futbol per fer-ho baixar tot. Uns grans ingredients per gaudir de la fresca d'una nit d'estiu.

I a vosaltres on us agrada fer un picnic a la fresca? Quins són els vostres ingredients?

La panera dels tresors

Avui us volem explicar la primera activitat de lleure en la qual el petit de la casa ha participat activament, es tracta de la panera dels tresors.

La panera dels tresors no és res més que una panera/cistella plena d'objectes quotidians que donarem als petits perquè experimentin. 

Què té d'especial? Permet als infants jugar sense ésser bombardejats amb estímuls externs (llumetes/sorollets). Els exigeix participar activament en la descoberta del seu entorn i els ajuda a desenvolupar els seus sentits. Amb la panera, el nen no és un simple espectador, sinó que és actor.

On es pot comprar? Aquesta és la millor part de la panera, no es compra, cal confeccionar-la a casa, amb objectes que tinguem (bé, si cal es pot comprar alguna coseta...). Primer de tot hem d'aconseguir una cistella o panera de vímet, que no sigui gaire fonda perquè els petits puguin agafar els objectes sense problemes. Després comença la cacera dels objectes, en la qual es pot implicar avis, tiets, amics, veïns, qui volguem! Es tracta de trobar objectes de materials naturals. No han de ser joguines i és important que no siguin de plàstic (tot i que nosaltres, alguna que altra cosa de plàstic hi hem posat). Si voleu una llista amb idees podeu googlejar-ho o podeu consultar aquest enllaç de la wikipedia.

Com s'hi juga? Com es vulgui. L'única norma és que els adults hem d'interferir el mínim possible i hem d'anar renovant objectes de tant en tant, per mantenir l'interès. El nostre rol com adults, és el de supervisar i deixar que el nen miri, toqui, remeni, llepi, mossegui tot el que vulgui. D'aquesta manera ella aprendrà les propietats dels diferents objectes i adquirirà autonomia en el joc. 

Finalment, us deixem  una petita presentació amb fotos de la nostra panera i dels objectes que hi tenim.

Try our slideshow maker at Animoto.

Les valls del Montnegre

El Parc Natural del Montnegre i el Corredor és un espai marginat pels habitants de la nostra zona. La proximitat al Montseny, molt més espectacular i publicitat, fa que la gent no s'interessi massa per uns boscos molt més propers, accessibles i, segurament, igual de bells.

La veritat és que la vessant litoral del Montnegre ha estat històricament maltractat per l'expansió urbanística que tan mal ha fet al nostre país. La gran tirada del turisme massificat de sol i platja a la zona del Maresme ha fet que aquest vessant s'hagi omplert d'urbanitzacions, autopistes i aberracions vàries. Així doncs, si avancem per les valls del Montnegre del vessant interior fins al capdamunt de la carena, l'impacte emocional i visual ens pot fer perdre una mica l'alè.

Però bé, avui no ve al cas parlar de les coses que s'han pogut fer millor sinó de la bellesa d'aquesta muntanya desconeguda, que des de Breda ens queda a un cop de pedra. 

Malgrat que no s'ha explotat massa el cantó turístic del Montnegre, el degoteig de masies que poblen aquest entorn ens demostra que havia estat un espai de gran activitat agrícola i forestal.

La nostra passejadeta (només 11km) amb bicicleta ens va endinsar cap al massís del Montnegre per la vall de Fuirosos per tornar-nos al punt de sortida per la vall de Ramió. La veritat és que va ser un petit fracàs, el camí que vam escollir per creuar d'una vall a l'altra tenia pendents superiors al 20% i va ser un petit suplici això d'estirar la bicicleta amb el carro del petit per aquests "murs".

La distància i les fortes pujades potser la fan més indicada per fer-la a peu i no pas a cavall de la bici. De totes maneres us recomanem aferrissadament que us acosteu a descobrir el Montnegre. Tan la vall de Fuirosos com la de Ramió estan resseguides per pistes foretals molt fressades, que no tenen pèrdua i que us portaran fins dalt de tot de la carena, on trobareu una altra pista molt ben senyalitzada que us pot dur a Sant Martí de Montnegre o a Hortsavinyà segons el sentit que prengueu. A partir d'aquí, segons l'esperit aventurer de cadascú, podeu animar-vos a creuar d'una vall a l'altra pels corriols i camins que anireu trobant (amb un mapa, una brúixola i uns mínims coneixements d'orientació no us podeu perdre).

Per acabar de fer més gustós el caramel, a banda de boscos típicament mediterranis, prats de conreu i algunes masies com Ca l'Oller; entre ambdues valls hi ha l'aiguamoll de les Llobateres on podreu avistar alguns ocells migratoris mitjançant casetes arranjades per tal fi.

Pedalada pels Estanys de Sils

Aquest divendres ens vam decidir a fer la primera sortideta des que vam fer el pas de compartir les nostres estones amb tots vosaltres.

Malgrat que el temps no acompanyava i que ens van caure algunes gotes de pluja a la closca de camí cap al punt de sortida, no ens vam fer enrere. De bon matí ens vam plantar a l'estació de trens de Sils per començar una agradable passejadeta amb bicicleta pels Estanys de Sils.

La volta, circular i totalment plana, ens va portar durant els seus 10 quilòmetres a resseguir bona part de les zones inundables d'aquest paratge protegit i alguns camps de farratgeres i pollancres. 

A nosaltres se'ns va fer curta i, fins i tot, excessivament plàcida; però creiem que és un lloc ideal per anar a pedalar amb infants. El fet de que no hi circulin pràcticament vehicles a motor i que el desnivell sigui inexistent converteix aquesta ruta en idíl·lica per gaudir-la amb la mainada. A més, com passa amb la majoria de zones humides de les nostres latituds, podrem avistar amb certa facilitat una gran quantitat d'aus, que faran exaltar els més menuts de casa. Per acabar-vos de convèncer, remarcar que la ruta està ben senyalitzada durant tot el trajecte i que és impossible perdre's (ruta número 9 per a bicicletes).

L'única pega és el polígon industrial de Maçanet de la Selva, que haurem de travessar durant uns metres i que malmetrà visualment (com a mínim) els paisatges que venim observant durant tota la sortida.

Això és tot, només animar-vos a que us arribeu fins aquest poblet de la comarca de Selva i ens expliqueu què us ha semblat l'espai, la ruta o qualsevol cosa que us sembli destacable, i si les nostres humils anotacions us han estat útils.

Benvinguda

Benvolguts navegants, us escrivim aquestes primeres quatre línies per contar-vos què pretenem amb aquest petit i humil espai d'internet. 

No volem dir-vos com heu de passar les vostres estones de lleure, ni avorrir-vos amb les nostres batalletes. Aquest bloc hauria de ser un espai on totes i tots compartim les nostres experiències; on tothom, mitjançant els comentaris i les crítiques a les entrades que nosaltres anem fent, pugui aportar el seu granet d'arena per construir unes bones estones d'oci amb els qui més estimem.

Tots plegats podem ajudar-nos a construir les nostres pròpies vacances, excursions o estonetes lliures, allunyats de televisors i centres comercials. Cal abandonar el model d'oci massificador i prefabricat. L'elaboració de les nostres activitats amb esforç i il·lusió ens serà molt més enriquidora que deixar-nos portar per la corrent dels negocis.

Esperem, doncs, que això d'obrir les portes del nostre petit món us sigui de profit i que us engresqueu a dir la vostra sobre tot allò que anem contant, per tal que tot plegat tingui més sentit.

 

Gràcies per endavant, i ens tornem a veure quan escrivim la nostra primera entrada. Esperem que sigui en breu.